Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega

             1. Busca información sobre la vida y obra de Garcilaso de la Vega (época y características). Haz un esquema con todo lo aprendido.

 Garcilaso dela Vega (Toledo, entre 1498 -potser alguns anys abans a partir de 1494- i 15033 4 -Niza, Ducat de Savoia, 14 d'octubre de 1536) 5 va ser un poeta i militar espanyol del Segle d'Or.

 Garcilaso dela Vega va néixer a Toledo entre 1491 i 1503, possiblement en 1498.3 Va ser el tercer fill de Garcilaso de la Vega (mort el 8 de setembre de 1512, tres dies després d'atorgar codicil), senyor d'Arcs i comendador major de Lleó en la Ordre de Santiago, i de Sancha de Guzmán, senyora de Batres i de Cuerva. Els seus avis paterns van ser Pedro Suárez de Figueroa, fill de Gómez I Suárez de Figueroa i Elvira Lasso de Mendoza, germana del primer marquès de Santillana, i Blanca de Sotomayor (filla de Fernando de Sotomayor i Mencía Vázquez de Goes, a través de qui hereta el senyoriu d'Arcs). La seva mare, Sancha de Guzmán, va ser filla de Pedro de Guzmán, senyor de Batres (fill del cronista Fernán Pérez de Guzmán) i de María de Rivera.6 Va quedar orfe de pare i es va educar acuradament en la Cort, on va conèixer a 1519 a el seu gran amic, el cavaller Juan Boscán. Segurament a aquest deure el toledà seva gran estima per la lírica del valencià Ausiàs March, 7 que va deixar alguna petjada en la seva obra.8Garcilaso va entrar a servir en 1520 al rei Carles I d'Espanya en qualitat de contino real.9 Va aprendre grec, llatí, italià, francès, música i esgrima. Formava part del seguici de la II duc d'Alba quan Carles I va desembarcar a Santander en 1522. A l'any següent va ser objecte de nou del favor reial en ser designat membre de l'ordre de Santiago i gentilhombre de la Casa de Borgoña, 10 organització al servei de la corona que, al costat de la Casa de Castella, agrupava els que treballaven més a prop del monarca. No va oblidar Garcilaso potenciar les seves relacions amb la Casa d'Alba i en 1523 va participar, al costat de Fernando Álvarez de Toledo, el futur Gran Duc d'Alba, en la campanya de Fuenterrabía. Aquest va ser l'origen d'una amistat que es va veure provada més endavant amb la intervenció de Fernando a favor de Garcilaso davant el propi emperador en diverses ocasiones.10En els anys següents, Garcilaso va lluitar en la Guerra de les Comunitats de Castella i va ser ferit en l'acció d'Oloraves del Rei; també va participar en el setge a la seva ciutat natal (1522). A la fi d'aquest mateix any es va embarcar, en companyia de Juan Boscán i Pedro de Toledo, futur virrei de Nàpols, en una expedició de socors que va voler (i no va poder) evitar la caiguda de Rodes en poder dels turcs; de nou va resultar ferit, aquesta vegada de gravetat.De tornada a Espanya va ser armat cavaller de l'Ordre de Santiago al novembre de 1523, a l'església de Sant Agustí de Pamplona, ​​11 i en 1524 es va enfrontar als francesos en el setge de Fuenterrabía. A la seva tornada a Toledo, va contreure matrimoni en 1525 amb Elena de Zúñiga, 12 dama de donya Leonor, germana de Carles I; per això Garcilaso va entrar a formar part del seguici d'aquesta. També va tenir un fill abans del seu matrimoni amb una dama comunera toledana, Guiomar Carrillo, que va reconèixer de forma pòstuma, Lorenzo Suárez de Figueroa, 13 nascut cap 1521.14 Sobre això, la més recent, documentada i completa de les biografies del poeta15 afirma que, a banda de efímers enamoriscaments amb Elvira, una vilatana extremenya, així com una dama napolitana, tres amors marquen la vida del poeta: 1) Magdalena de Guzmán, cosina monja i filla il·legítima de la seva tia donya Maria de Ribera, qui es converteix en la Camila de la Ègloga II; 2) Guiomar Carrillo, qui es tradueix en la Galatea de l'Ègloga I; i 3) Beatriz de Sá, segona esposa de Pedro Laso i cunyada de Garcilaso, coneguda com «a mais fermosa molher que es achou a Portugal» (p. 599) i qui es torna a la Elisa d'aquesta mateixa ègloga.Per llavors va començar a escriure els seus primers poemes segons l'estètica de la lírica cancioneril, que aviat rebutjaria; a més, va exercir un temps com a regidor de la seva ciutat natal. El punt d'inflexió en la seva lírica obeeix a un dia de 1526 a Granada, als jardins del Generalife i prop del palau de l'emperador, com explica Juan Boscán: Estant un dia a Granada amb el Navagero, tractant amb ell en coses d'enginy i de lletres, em va dir per què no provava en llengua castellana sonets i altres arts de trovas usades pels bons autors d'Itàlia: i no solament m'ho va dir així lleugerament, mes encara em va pregar que ho fa ... Així vaig començar a temptar aquest gènere de vers, en el qual vaig trobar alguna dificultat per ser molt artificiós i tenir moltes particularitats diferents del nostre. Però vaig anar a poc a poc ficant-me amb calor en això. Mes això no n'hi hagués prou a fer-me passar molt endavant, si Garcilaso, amb el seu judici -el qual, no solament al meu entendre, mes en la de tot el món ha estat tingut per cosa certament no em confirmés en aquesta meva demanda. I així, alabándome moltes vegades aquest propòsit i acabándome d'aprovar amb el seu exemple, perquè va voler ell també portar aquest camí, al cap em va fer ocupar les estones en això més fonament.En aquest mateix any de 1526, amb motiu de les noces de Carles I amb Isabel de Portugal, acompanya a la Cort en un viatge per diverses ciutats espanyoles i s'enamora platònicament d'una dama portuguesa de la reina, Isabel Freyre, que canta sota el anagrama d'Elisa en els seus versos, que a ella són deguts. Aquesta dama és també destinatària dels versos del seu amic, el poeta i diplomàtic portuguès Francisco Sa de Miranda sota el nom de Celia. Una teoria de la garcilasista María del Carmen Vaquer apunta, però, que aquesta Elisa hauria pogut ser en realitat la segona dona del seu germà Pere Laso, la bellíssima Beatriz de Sá, de sang reial guanche, celebrada per nombrosos poetes portugueses.16 En 1528 dicta el seu testament a Barcelona, ​​on reconeix la paternitat del seu fill il·legítim i assigna una petita suma de diners per a la seva educació; poc després dóna una col·lecció de les seves obres a Boscán perquè la revisi, i seguidament part cap a Roma, en 1529. Participa en la campanya contra Florencia17 i assisteix a la investidura com a emperador de Carles V, portada a terme a Bolonya al febrer de 1530 , acompanyant-després a Màntua. Des d'aquesta ciutat, el 17 d'abril, Carlos autoritza Garcilaso a tornar a Espanya i li atorga 80 000 maravedíes anuals per a tota la seva vida en recompensa pels serveis prestats «sense obligació de servir ni residir a la nostra cort» .18Després del seu retorn a Toledo, Carlos li va encarregar a l'estiu de 1530, per mediació de l'emperadriu Isabel, la tasca de viatjar a França per comprovar el tracte que el rei Francisco I estava dispensant a la seva germana Leonor d'Àustria, amb qui s'havia casat en compliment de la pau de les Dames i, de passada, espiar els possibles moviments de tropes a la frontera.18A l'any següent, Garcilaso va ser testimoni en el casament del seu nebot, un fill del seu germà el comuner Pere Lasso. L'emperador es va disgustar per la participació de Garcilaso en un enllaç que no comptava amb el seu beneplàcit i va manar aturar-lo. Se li va capturar a Tolosa i es va acordar confinar en una illa del Danubi prop de Ratisbona, descrita pel poeta en la seva Cançó III. La intervenció de Fernando Álvarez de Toledo a favor de Garcilaso va resultar crucial: aprofitant que en aquest any els turcs començaven a amenaçar Viena, va fer veure a l'Emperador que es necessitava a Garcilaso, de manera que va ser mobilitzat en ajuda del duc d'Alba. El poeta va abandonar, doncs, en 1532 el Danubi, on ja pràcticament era hoste del comte György Cseszneky de Milvány, castellà de Győr, i es va establir a Nàpols.Es va integrar molt aviat en la vida intel·lectual de la ciutat, que llavors girava al voltant de la Pontaniana, i va fer amistat amb poetes com Bernardo Tasso o Luigi Tansillo, així com amb teòrics de la literatura com Antonio Sebastiani Minturno i, especialment, Mario Galeota, poeta enamorat d'una hostil napolitana, Violante Sanseverino, «la flor de Gnido», per a qui escriu les lires de la seva cinquena cançó; també troba allí a l'escriptor erasmista Juan de Valdés, qui sembla al·ludir a ell al costat d'altres cavallers en un passatge dels últims de la seva Diàleg de la llengua. En 1533 visita Barcelona i lliurament a Joan Boscà una carta A la molt manífica senyora donya Jerónima Palova de Almogávar19 que apareixerà, en 1534 i en qualitat de pròleg, en la seva traducció espanyola del Cortesano de Baldassare Castiglione.Les innovacions poètiques de Garcilaso i Boscán van ser imitades en la Cort, i partidaris dels antics metres castellans com Cristóbal de Castillejo, encara que també amb el mateix esperit del Renaixement, es queixaven respectuosament de les novetats: Bé es poden castigar compte de anabaptistes doncs per llei particular es tornen a baptizar i es diuen petrarquistas. Han renegat la fee de les trovas castellanes, i després de les italianes es perden, dient que són més riques i ufanoses [...] Déu doni la seva glòria a Boscà ja Garci Laso, poeta, que, amb no petit afany i per estil galant sostenir aquest bolet [...] acontentats es mostraven i clarament burlaven de les trovas espanyoles: cançons i nadales romanços i cosa tal art major i real i peus trencats i nois i tot el nostre cabal. I en lloc d'aquestes maneres de vocables ja sabuts a les nostres trovas casolanes canten altres forasteres noves a les nostres oïdes: sonets de gran estima, madrigals i cançons de diferents línies vuitena i tercera rima i altres noves invencions. Menyspreen qualsevol cosa de cobles compostes d'abans per baixa de llei i astrosa; usen ja de certa prosa mesura sense consonants [...] Cristóbal de Castillejo20Garcilaso de la Vega, després d'haver estat nomenat en 1534 alcaid de Ríjoles, va participar en 1535 en la Jornada de Tunis i després de la presa de la Goleta en un combat de cavalleria prop dels murs de Tunísia va resultar ferit de dos llançades a la boca i al braç derecho.21 22Poc després, va esclatar la tercera guerra de Francisco I de França contra Carles V i l'expedició contra França de 1536 a través de Provença va ser l'última experiència militar de Garcilaso. El poeta va ser nomenat maestre de camp d'un terç d'infanteria, embarcant a Màlaga a càrrec dels 3.000 infants que el componien. Durant el temerari assalt a una fortalesa a finals de setembre de 1536, acudint al combat sense armes defensives a excepció d'una rodela23, a Le Muy, prop de Fréjus, va ser el primer home a enfilar per l'escala, i aconseguit per una pedra llançada pels defensors caure al fossat greument herido24 .25 L'Emperador, pres de la ira per la mort manar penjar a la guarnició un cop presa la fortificació. Traslladat a Niça, va morir en aquesta ciutat als pocs dies (14 d'octubre), assistit pel seu amic Francesc de Borja, Duc de Gandia i més tard canonitzat per l'Església Catòlica.