Ovidi Montllor

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

Ovidi Montllor i Mengual (Alcoy, Alicante, 4 de febrero de 1942 – Barcelona, 10 de marzo de 1995) fue un actor español y cantautor enlengua catalana que formó parte del movimiento de la Nova Cançó.

Falleció en 1995 en Barcelona a consecuencia de un cáncer de esófago. Militó en el PSUC y posteriormente en el Partit dels Comunistes de Catalunya, hasta su muerte.

Debutó en 1962 con el grupo teatral La Cassola, de Alcoy. A los 24 años se fue a Barcelona, donde actuó con grupos de teatro independientes, como el del CICF, y más tarde con las compañías de Núria Espert y Adrià Gual. En 1968 inició una carrera destacada como cantante, a menudo acompañado por el guitarrista y compositor Toti Soler, con música propia sobre textos de Salvador Espriu, Vicent Andrés i Estellés, Pere Quart y de él mismo. Entre sus piezas musicales más populares destacan:

• La samarreta
• La fera ferotge
• Homenatge a Teresa
• Perquè vull
• L'escola de Ribera
• La cançó del cansat

Otro ámbito en el que Ovidi destacó fue el cine. Intervino, entre otras, en las películas siguientes:

• Furia española, de Francesc Betriu (1975)
• Furtivos, de José Luis Borau (1975).
• Josafat (televisión)
• La nova cançó (1976, como él mismo).
• La ciudad quemada, de Jaime Camino (1976).
• La oscura historia de la prima Montse, de Jordi Cadena (1978).
• La portentosa vida del pare Vicent, de Carles Mira (1978).
• Companys, procés a Catalunya, de Josep Maria Forn (1979).
• La Sabina, de José Luis Borau (1979).
• La verdad sobre el caso Savolta, de Antonio Drove (1980).
• El nido, de Jaime de Armiñán (1980).
• Con el culo al aire, de Carles Mira (1980).
• La fuga de Segovia, de Imanol Uribe (1981).
• El pico, de Eloy de la Iglesia (1983).
• Héctor, El Estigma del Miedo, de Carlos Pérez Ferré (1984).
• Fuego eterno, de José Ángel Rebolledo (1985).
• Las aventuras de Pepe Carvalho (1986).
• El aire de un crimen, de Antonio Isasi-Isasmendi (1988).
• El río que nos lleva, de Antonio del Real (1989).
• Amanece, que no es poco, de José Luis Cuerda (1989).

Discografía

• La Fera ferotge / Cançó de les balances (EP 1968)
• Història d'un amic / La fàbrica Paulac (EP 1969)
• Sol d'estiu / Ell (senzill 1971)
• Un entre tants... (1972)
• Crònica d'un temps (1973)
• A Alcoi (1974) (Reeditado y digitalizado por Picap 2008)
• Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor (1975) (Reeditado y digitalizado por Picap 2007)
• Ovidi Montllor a l'Olympia (1975) Directo en el Teatro Olympia de París (Reeditado y digitalizado por Picap 2008)
• De manars i garrotades (1977) (Reeditado y digitalizado por Picap 2008)
• Bon vent... i barca nova! (1979)
• Ovidi Montllor diu 'Coral romput' (doble 1979), reeditado en CD en 2007.
• 4.02.42 (1980)
• Ovidi Montllor... per sempre (recopilatorio póstumo 1995)
• Antologia (13cd 2000)

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

 

Encara el tram / Ovidi Montllor

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, 
i el full s'irisa 
en veure's cobejat. 
I el cobrador s'intriga si giraràs el full: 
sols per veure't els ulls! 

Que les cames se't veuen 
i la mitja és ben fina; 
i tot el tram ets tu. 
Però els ulls no se't veuen. 

I la teva mà és clara 
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell, 
i el teu mocadoret ha tornat de bugada. 
Però els ulls no els sabem! 

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls... 
Té, ara, ja he baixat!

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell:Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.