Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta.

Un reportatge escrit és un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context. El reportatge televisiu és testimoni d'accions espontànies, que explica històries amb paraules, imatges i sons.

Llenguatge radiofònic
(Ràdio - Llenguatge radiofònic - Gèneres i formats)Notícia, crònica, reportatge,

Si bé es podria parlar d’altres gèneres informatius radiofònics, aquests quatre són els usats més habitualment. Els dos primers, la notícia i el reportatge, són gèneres referencials en tant que recullen de forma distanciada els fets. Òbviament la diferència entre l’un i l’altre és que la notícia no té cap mena d’espai per a la interpretació dels fets, aspecte que el reportatge sí que ha d’incorporar. De la crònica radiofònica es diu que es tracta d’un gènere testimonial en tant que és la narració dels fets per part d’un informador desplaçat al lloc on s’han produït i des d’on en pot fer una valoració o interpretació dels mateixos. Finalment l’entrevista es considera un gènere dialògic perquè permet interactuar amb el protagonista o l’expert del tema tractat. En el cas de l’entrevista el gènere informatiu també pot convertir-se en format.

Les notícies
La notícia és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta els fets i les circumstàncies que envolten un esdeveniment que mereix arribar al públic. La seva estructura narrativa ha de ser simple, clara i eficaç i, en el cas de la ràdio, ha d’assolir els objectius d’immediatesa (dependrà, però, de la periodicitat del programa informatiu), fiabilitat i comprensibilitat. La notícia radiofònica pot recollir declaracions d’algun protagonista vinculat al fet noticiable, en aquest cas es parla de notícia amb tall de veu. Des del punt de vista del llenguatge radiofònic i els seus sistemes expressius, la notícia només usa la paraula. Caldrà, per tant, estar atents tant als continguts com a la forma expressiva.

La notícia radiofònica té una estructura de relat que compta amb tres parts diferenciades: l’entrada, el cos i el tancament:

L'entrada: on es proporcionen les dades clau del succés informatiu. Normalment a l’entrada de la notícia s’hi explica què ha passat, qui n’és el protagonista, on ha passat i quan

el cos: desenvolupament de les dades presentades a l’entrada i incorporació de noves informacions (com i per què). Cal treballar de forma molt equilibrada la redundància de les dades bàsiques i l’aportació de les dades noves

el tancament: és el resum final on es redunden les dades bàsiques de la informació per tal de fixar en l’oient el fet explicat

El reportatge
El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració dels fets informatius tot aproximant-s’hi amb una major exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de fonts d’informació. El reportatge, a més, és un gènere que gaudeix de gran llibertat expositiva tant pel que fa a estructura narrativa com a usos descriptius i expressius de les formes sonores radiofòniques.

No es pot, com s’ha fet a l’apartat anterior, donar una estructura típica de reportatge. Aquesta dependrà del tema tractat, de la durada, de la forma de producció, de la creativitat del reporter, etc. Sí cal incidir, però, en el valor documental dels sons de la realitat en el reportatge radiofònic. A diferència de la notícia, que només usa la paraula, el reportatge recull tots els sons que li proporciona la realitat. Així el reportatge incorporarà les paraules de testimonis o protagonistes (que hauran de prevaldre sobre la paraula del reporter), sons ambientals o altres efectes sonors que permetin a l’oient d’aproximar-se a la realitat narrada, música usada de forma naturalista o per incrementar la capacitat expressiva del producte; el silenci quan aquest tingui un significat; etc.

La crònica
La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc, que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc on s’han produït els esdeveniments noticiables. Dues notícies podrien ser iguals o molt semblants encara que haguessin estat elaborades per informadors diferents, en canvi les cròniques mai, perquè a cadascuna hi trobarem la visió i l’anàlisi del cronista que l’elabora. De cròniques n’hi poden haver de molts tipus, existeixen les cròniques d’informació general, de corresponsals fixes o d’enviats especials, i cròniques d’informació especialitzada, com les esportives, de música, política, etc.

El gènere crònica a la ràdio pot tenir com a especificitat la seva “urgència”, és a dir, que no s’hagi pogut escriure un text per ser llegit i calgui anar-lo construint mentre es parla. O que es busqui la naturalitat per poder narrar els fets en primera persona. En ambdós casos caldrà fer el que se’n diu improvisar. La improvisació no voldrà dir, però, que no s’hagi preparat o pensat què es voldrà dir o com. Es pot afirmar com a criteri de treball que la millor improvisació és sempre la menys improvisada, és a dir, que aquelles situacions que produeixen a l’espectador o oient una sensació de gran naturalitat i espontaneïtat han estat acuradament previstes, preparades i, fins i tot, assajades.

Pel que fa a la crònica radiofònica també és possible acompanyar-la, si es creu convenient, amb sons de caràcter testimonial, com per exemple les declaracions dels protagonistes o testimonis dels fets, però aquestes tindran sempre un caràcter més secundari que no pas en altres gèneres com el reportatge.

Finalment, si bé poden haver cròniques d’estructura diversa, la fórmula narrativa més apropiada per a la crònica radiofònica serà la que s’iniciï amb la dada més actual o de darrer moment, després s’explicaran els fets en ordre invers a com s’han produït –del més important al menys important, del més recent al menys recent- i es tancarà amb un resum de les dades i valoracions més importants

L'entrevista
L’entrevista a la ràdio és una conversa entre el comunicador i una persona de rellevància ja sigui pels seus coneixements, per haver estat testimoni d’uns fets, per les seves opinions, o per la seva pròpia personalitat o biografia. L’objectiu de l’entrevista serà la d’explicar, interpretar, entendre la realitat per tal que l’oient se’n pugui fer una idea més àmplia i precisa d’allò sobre el que s’està conversant. En relació a l’objectiu final de l’entrevista n’hi ha de diversos tipus. Les més habituals són:

Les entrevistes informatives, aquelles que es fan per tal de conèixer amb més profunditat un tema;
Les entrevistes d’opinió, per tal de conèixer el punt de vista d’un expert o d’una persona rellevant;
Les entrevistes de caràcter, que busquen conèixer en profunditat un personatge de rellevància.
Òbviament el tipus d’entrevista marcarà el seu procés d’elaboració. Això no obstant preparar i fer una entrevista té unes etapes comuns que cal conèixer i seguir. En primer lloc hi haurà una fase clau de preparació en la que caldrà seleccionar a la persona a qui entrevistar, i fer una feina intensiva de documentació tant del tema a tractar com del propi entrevistat, per tal de tenir-ne un domini suficient que permeti conduir amb seguretat l’entrevista. Després caldrà preparar la bateria de preguntes o qüestionari, tenint en compte, però, que es tracta d’una conversa en certa manera no previsible on les respostes acostumen a donar peu a les preguntes. Això no vol pas dir que la formulació de les preguntes s’hagi de deixar a l’atzar. És molt important pensar quina serà la primera pregunta i, a partir d’aquesta preveure altres preguntes segons les respostes que es puguin donar. És bo preparar preguntes principals i preguntes secundàries, per tal d’assolir la màxima flexibilitat. Finalment s’haurà de pensar en l’execució de l’entrevista. Per això es prepararà una introducció o presentació de la mateixa (del tema i/o l’entrevistat) i un tancament, tot i que aquest caldrà deixar-lo obert a les possibles respostes de la persona entrevistada. També, si s’escau, es prepararan materials sonors complementaris que l’oient podrà sentir.

De tot el procés d’elaboració d’una entrevista, la formulació de les preguntes és potser la tasca més essencial alhora que la més complexa. Els experts recomanen, per exemple, claredat i precisió quan es formula una pregunta. No es pot permetre que l’entrevistat o l’oient no entenguin què se’ls està preguntant. Evidentment cada pregunta contindrà una única qüestió, perquè l’entrevistat pot trobar-se que davant d’una pregunta que en realitat n’és més d’una no sàpiga a quina respondre. També caldrà evitar de respondre implícitament a la pregunta que es formula i s’evitarà fer preguntes que admetin només un sí o un no per resposta -a no ser que es busqui confirmar clarament alguna cosa-, perquè respondre sí o no, no implica contestar el per què, que sòl ser el què interessa. Com a recomanació final val a dir que el més important durant una entrevista és escoltar l’entrevistat quan parla, perquè escoltant-lo sabrem si cal reformular una pregunta, fer preguntes noves, aprofundir en un tema o aclarir dades o informació a l’oient.
Traductor de Google para empresas:Google Translator ToolkitTraductor de sitios webGlobal Market Finder

Desactivar traducción instantáneaInformación del Traductor de GoogleMóvilComunidadPrivacidad y condicionesAyudaDanos tu opinión