Les figures retòriques

Les figures retòriques

 

                              

 
           Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són.

metàfora:Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.
 Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur,
El "trau sinuós" es refereix a la lluna en quart creixent i el "tapís obscur" representa la nit.
CEL D'ESTIU ("Quart creixent")
comparació:Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor. 
 La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.
El segon vers conté una comparació evident. Noteu que el primer conté una metàfora: "de mocadors farcida" fa referència a les crestes blanques de les onades.
ORATGES ("Gregal")
personificació:
al·literació:Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
 Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
Repetició del so palatal sord
ABECEDARI ("X")
apòstrofe: Invocació a éssers reals o imaginaris
encavallament: