L’ORTOGRAFIA DE B/V
S’escriu b:
Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable.
Darrere de m: embenar, ambició, amb.
Alternant amb p: saber – sap, caber – cap, llobató – llop.
S’escriu v: Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent.
Alternant amb u: escriviu –escriure, nevar – neu, meva – meu, bevia – beu.
Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v:
cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven.
1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui:
La cançó de la reixa
_V a tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passa_v a sempre pel carrer nou i
cada _v_egada es para_v a a tocar la reixa. Sempre s'in_v enta_v a no v_es cançons,
picant quan calia so_b re les b_arres. _V a in_v entar una cançó per cadascun dels
ar_b res que _v eia al parc: el pi, l'a_v et, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com
un dit per fer pessigolles als núvols. V_a in v_entar una cançó per l'a v_inguda que
puja_v a cap a la casa, pels camins que s'endinsa_v en a les verdes galeries sota els
ar b_res, per l'her b_a i pels parterres florits. Però no _v a dir res del seu desco
b_riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu
instrument secret.
Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons
2. Fes el mateix que l'exercici anterior:
ca b_re, sa b_er, plo_v ia, escri_v ia, en_v_iar, in_v_itar, en_v_ellir, con_v_icció,
in_v_ent, _b_rasa, o b__ligar, _b_la v__a, om_b_ra, escla_v_a, escali_v_ada,
atracti_v_a
3. Omple els buits de les frases següents amb b o v:
a) Sempre arri_b a_v_a tard a les reunions.
b) A_v_ui m’he lle_v_at a les _v_uit del matí per anar a empro_v_ar-me una
Exercicis de reforç
9
ga_v_ardina.
c) Aquell paisatge era d’una gran _b_ellesa.
d) M’he deixat el mò b__il engegat en una reunió.
e) L’advocat de la família tre_b_alla en un cas de di_v_orci.
4. Emplena els buits del text següent amb una b o una v.
Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi
tro_b_en les misterioses Estunes. En arri_b_ar-hi ens adonem que la terra
és plena d’esquerdes i que mirant a tra_v_és d’elles veiem aquestes
co_v__es que s’anomenen Tunes o Estunes.
En les profunditats d'aquestes esquerdes s'alça_v_en rics palaus
ha_b_itats per les Aloges o Goges que la veu popular bateja_v_a amb el
nom d'Encantats. Les Goges eren una mena de fades que durant el dia
resta_v_en ocultes en els seus caus i que quan canta_v_a el gall a la
mitjanit sortien per les _v_etes de les roques i ana_v_en a emmirallar-se a
les aigües de l'Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt proper a
les Tunes.
Segons sembla les entranyes d'aquelles roques esta_v_en cobertes d'or i
plata, perles i diamants i tota mena de joies. Aquests tresors resta_v_en
lluny de la mirada dels curiosos i dels _b_andits gràcies a una malla fina,
una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges ana_v_en filant.
Però si un intrús gosa_v_a endinsar-se per les co_v_es a la recerca dels
tresors no tarda_v_a a perdre l'orientació quan mira_v_a de tornar enrere
abans de perdre's, definitivament, per aquell laberint de roques i arrels
immenses.
Algunes _v_egades els ha_b_itants dels contorns havien vist a les nits com
d'aquell paratge misteriós emana_v_a una blancor finíssima que puja_v_a
cap al cel. Aquell prodigiós raig de llum era atri_b_uït a les festes que
tenien lloc en els palaus de les profunditats.
[Extret i manipulat de la Web de les Llegendes del Pla de l’Estany
