viernes, 29 de abril de 2016




Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció.



Aigua de juliol encén el sol que l'aigua es torna calenta 
Al juliol, trau les garbes al sol treu les fulles seques a cremar
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol que al mes de juliol fa bon estar
Any de sol, any d'alegria que amb el bon dia esteim molt contents
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig si fa sol aquets dos dies podrem veure vi
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga

Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar exponent de bonança
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
 es primer sol que es pren a l'any bronzeja mes per que tenim la pell mes sensible
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat

que entre aquets dos mesos es crea el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu

Adverteix que són enganyosos perquè l’un no calfa i l’altra no és persistent
El sol de març porta refredats
fa un canvi de temps i mos costipam
El sol de juny estalvia llum

per que tenim mes hores de llum solar
El sol de Març es nota set anys a la cara

 que comença a fer calor i necesitam mes aigua
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut

en aquesta epoca el sol no crema i es treballa be al camp
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat

que hi ha poques hores de llum solar

                                               Dites populars i refranys del sol



Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant


1 Canvia el gènere:

marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - v
ídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/h
ereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu




2 Canvia el nombre:
desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tro
s
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - acce
ssos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos




3 Classifica pel que fa al gènere:

Variables:

àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poete
ssa
viatjant - viatjanta



Invariables:

el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble




4 Posa la forma de l'article:

seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.


5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:
Un editorial -article
una editorial - empresa

un ordre - no desordre
una ordre - de manar

el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror

el fi - objectiu
la fi - acabament

el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir

el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes



6 escriu el singular:

fases - fase
anàlisis - 
una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantal
ó
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraig
ua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis

jueves, 28 de abril de 2016




                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

havia una vez un niño iba caminando con su oveja y con su libro, entonces se sento en una piedra mientras la oveja comia y el se pusso ha leer el libro de rrepente el libro canvio y ponia: Busca la caja magica. Entonces el niño asustado se puso a buscar la caja y vio una piedra que vrillaba. entonces fue hacia la piedra y encontro la caja la abrio y desaparecio.

1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.

Avegades...

3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

NO

4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.







          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Escultura poètica



          Escultura poètica: el nin que duim a dins.

        1. Fes un comentari crític sobre aquesta escultura d'unes tres o quatre línies.


Esta molt be feta perque avegades es la realidad...


L'escultor, forjador i dissenyador ucraïnès Alexander Milov s'ha produït una gran escultura de filferro que conté les formes de dos nens que brillen quan el dia es converteix en nit.

L'escultura exterior és de dos adults asseguts esquena contra esquena, mentre que l'escultura interior mostra als dos nens que es toquen les mans a través dels filferros metàl·lics.


        2. Què significa el nin que duim a dins? Creus que és important no perdre'l? Justifica la teva resposta i cerca una altra imatge que s'adigui amb el tema.

Que tots tenim un nin dins.. Avegades..



Català dossier tema 8


 

 Clica l'enllaç i realitza els exercicis que trobaràs sobre determinants. Després te'ls podràs autoavaluar: http://www.projectiu.org/assignatures/valencia/projectes/webgrama/practica3.html

lunes, 25 de abril de 2016

Socials tema 7


                     
1. Explica el sector secundari del'activitat industrial. Cerca informació sobre aquest tema i imatges.

El sector secundari d'una economia es refereix als sectors econòmics que creen productes finals: la indústria, mineria, producció d'energia iconstrucció. Les activitats que el constitueixen són basades en l'extracció i transformació de matèries primeres en altres productes. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportació o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indústria lleugera i indústria pesant segons la destinació dels productes fabricats, i en indústria punta o madura segons la importància econòmica que tenen.




                      2. Explica la revolució industrial actual.

L'artesania, va ser una de les seccions de les que no van ser importants per als sectors bàsics de l'economia a Europa fins a la Revolució Industrial, al segle XIX. Aquesta va provocar el declivi de l'artesania de la poca producció que va sorgir de la producció en sèrie. La indústria és aquella que va començar a desenvolupar a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX a Anglaterra i que té com a objectiu transformar les matèries primeres en productes comercialitzables utilitzant, per a això, força humana, màquines i energia.


La Revolució Industrial, al seu torn, va sorgir de la transició del capitalisme comercial cap al capitalisme industrial de la segona meitat del segle XVIII. En un primer moment, es va basar en elvapor, el carbó i el ferro, però a partir de 1860 va sorgir, la Segona Revolució Industrial, emprant acer, electricitat i productes químics i, al mateix temps, va esdevenir capitalisme financer. A partir de 1970 es produeix la Tercera Revolució Industrial, amb el desenvolupament de la informàtica. La construcció és el procés d'armat d'una estructura, la grandària pot variar des d'una casa fins a un gratacels o infraestructures com un túnel o una carretera. Per ser considerat pròpiament com a tal, s'ha de disposar, abans de concretar-se de un projecte predeterminat i que se seguirà segons unes determinades directrius i ens ajuda a ser millors en la construcció i ens ajuda fonamentalment en el desenvolupament del nostre cervell. La mineria es dedica a localitzar, extreure i refinar les roques i els minerals que es troben a terra i al subsòl. Per realitzar aquesta activitat, es requereixen mètodes de prospecció per localitzar els minerals; tècniques d'extracció, que són diferents si els minerals es troben en jaciments a cel obert o en jaciments subterranis o mines; sistemes de refinació, per separar el mineral utilitzable de la roca que el conté. La generació d'electricitat és el procés pel qual s'aconsegueix electricitat mitjançant la conversió d'una energia primària. Aquestes energies primàries tenen com a objectiu la de produir energia mecànica de rotació que, posteriorment, es transformarà en energia elèctrica.


                      3. Defineix els següents conceptes:

                             
-Reconversió industrial.

La indústria és aquella que va començar a desenvolupar a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX a Anglaterra i que té com a objectiu transformar les matèries primeres en productes comercialitzables utilitzant, per a això, força humana, màquines i energía. La Revolució Industrial, al seu torn, va sorgir de la transició del capitalisme comercial cap al capitalisme industrial de la segona meitat del segle XVIII.6 En un primer moment, es va basar en el vapor, el carbó i el ferro, però a partir de 1860 va sorgir, la Segona Revolució Industrial, emprant acer, electricitat i productes químics i, al mateix temps, va esdevenir capitalisme financiero.6 juliol a partir de 1970 es produeix la Tercera Revolució Industrial, amb el desenvolupament de la informática.

                              -Deslocalització.

                     
4. Per què són tan competitives les multinacionals?

El sector secundari comprèn l'artesania, la indústria, la construcció, la mineria així com l'obtenció d'energia.El sector secundari de l'economia està compost per la indústria manufacturera. Aquesta indústria pren els materials crus i els converteix en productes. Per exemple, l'acer es pot fer servir per fabricar actuacions. Els fusters prenen la fusta i fan cases, mobles o gabinets. No totes les empreses manufactureres fabriquen productes complets. Les empreses semimanufactureras produeixen parts que s'usen en altres productes que requereixen de moltes etapes de producció, com els automóviles.
                     5. Cerca informació sobre l'explotació laboral (o explotació laboral infantil).

L'explotació laboral es defineix com el fet de rebre un pagament inferior al treball que es realitza, la qual cosa inclou des dels petits abusos fins als tallers de treball esclau. Karl Marxdesenvolupà la seva teoria de l'economia del capitalisme basant-se en la idea de l'explotació laboral on la plusvàlua és la diferència que no es paga al treballador. Un cas especial és l'Explotació infantil.
La precarietat laboral hi està estretament relacionada.
 
                     6. Cerca informació sobre l'economia submergida.

L'economia submergida és la suma de l'economia informal i l'economia il·legal. L'economia informal, també anomenada irregular, és activitat econòmica legal encara que oculta a efectes registrals per raons d'elusió fiscal o de control administratiu. L'economia il·legal, en canvi, ho és per la seva pròpia naturalesa, per exemple, el tràfic de drogues i la prostitució.

El Producte Interior Brut s'estima estadísticament. En la seva elaboració es tenen en compte la totalitat de les activitats econòmiques desenvolupades, el que inclou la producció submergida que es transforma en renda nacional i acaba integrant-se en la demanda agregada. Una altra cosa diferent és que les autoritats estadístiques identifiquin el pes d'alguna part de l'economia submergida en la seva estimació del PIB per, a continuació, enjudiciar si és o no adequat i justificar així un ajust discrecional a l'alça oa la baixa, amb o sense empara de les normes comptables internacionals que hi hagi respecto1

En suma, l'economia submergida abasta dues àrees:

Economia informal o irregular, la regularització constitueix el gruix de la feina de cossos funcionarials com els d'Inspectors d'Hisenda i Inspectors de Treball; i
Economia il·legal, la repressió és competència, sobretot, dels òrgans de la Justícia, la policia, etc., i organismes intergovernamentals especialitzats, com el Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI), de l'OCDE, que centra el seu treball en matèria de blanqueig de capitals, tràfic de drogues, tràfic d'armes, crim organitzat i terrorisme.

lunes, 18 de abril de 2016

Poemes


1. Penja una imatge representativa del poema.


2. Tema del poema.



3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i 
síl·labes)

Assonant,1,3

4. Cerca al diccionari les paraules que no comprenguis del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema.



5. Què vol dir l'expressió "Un aire molt dolç"? Justifica la teva reposta.

Es muy bonito..

7. Opinió personal.



 Aquí teniu un poema preciós de na Carolina Ibac per celebrar una diada tan especial com la de Sant Jordi! Amb una estructura ideal per aquest dia, no? Que passeu un bon dia de Sant Jordi i tengueu la sort de rebre un llibre i una rosa!

                                       El cau del drac


El foc de sang púrpura és aquí.
Sento les flames que cremen per dins.
Les lletres formen satírics versos de bruixeria.
Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.
No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.
La mà ja no escriu, tampoc la ploma.
La cal·ligrafia és ara una font.
La tinta és ara polsosa.
El drac ja és mort.
I també les roses.
I la princesa.
I l’heroi.
Ara
ja
no
som
res.
No
més
que
un
sol
fet
de
ser.
Amor
pur
i
net.
 1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?


2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)

Metafora.

3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge sobre el mateix.

EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)