1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.

El acoso escolar (también conocido como hostigamiento escolar, matonaje escolar, matoneo escolar, maltrato escolar o en inglés bullying) es cualquier forma de maltrato psicológico, verbal o físico producido entre escolares de forma reiterada a lo largo de un tiempo determinado tanto en el aula, como a través de las redes sociales, con el nombre específico de ciberacoso. Estadísticamente, el tipo de violencia dominante es el emocionaly se da mayoritariamente en el aula y patio de los centros escolares. Los protagonistas de los casos de acoso escolar suelen ser niños y niñas en proceso de entrada en la adolescencia, siendo ligeramente mayor el porcentaje de niñas en el perfil de víctimas.

El acoso escolar es una forma característica y extrema de violencia escolar.

El acoso escolar es una especie de tortura, metódica y sistemática, en la que el agresor sume a la víctima, a menudo con el silencio, la indiferencia o la complicidad de otros compañeros.

Este tipo de violencia escolar se caracteriza, por tanto, por una reiteración encaminada a conseguir la intimidación de la víctima, implicando un abuso de poder en tanto que es ejercida por un agresor más fuerte (ya sea esta fortaleza real o percibida subjetivamente) que aquella. El sujeto maltratado queda, así, expuesto física y emocionalmente ante el sujeto maltratador, generándose como consecuencia una serie de secuelas psicológicas (aunque estas no formen parte del diagnóstico); es común que el acosado viva aterrorizado con la idea de asistir a la escuela y que se muestre muy nervioso, triste y solitario en su vida cotidiana. En algunos casos, la dureza de la situación puede acarrear pensamientos sobre el suicidio e incluso su materialización, consecuencias propias del hostigamiento hacia las personas sin límite de edad.

Suelen ser más propensos al acoso escolar aquellos niños que poseen diversidad funcional, entre las cuales se pueden contar el síndrome de Down, el autismo, síndrome de Asperger, etc.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...
Carla Herrero és també Silay Alkma. Avui són la mateixa persona, una noia feliç de 17 anys. Però durant molts anys van ser dos. Carla, la nena, l'adolescent que va patir bullying durant vuit anys, i Silay, la nena, l'adolescent que escrivia amb metàfores sobre el dolor fosc. Fins que van veure d'on venia el dolor, perquè no ho sabien

"Em sentia inútil, creia que no era ningú, tenia angoixa, desesperança, depressió ..., em humiliaven psicològicament, també físicament, em van convertir en la seva diversió". Ho explicava ahir la Carla, que, diu, ha perdonat i s'ha perdonat a si mateixa i que considera que haver patit és un do que ara té -juntament el de l'alegria- per poder entendre a les persones. Va convertir la seva història en el treball de recerca de batxillerat i ha guanyat el premi Consell Social en temàtiques de joventut de la Universitat de Girona. Vol compartir la seva experiència i el que ha estudiat sobre el tema per ajudar els que estan perduts.

El bullying va començar quan tenia vuit anys en el seu col·legi de Tordera (Barcelona). Era una mica grassoneta, diu, i de seguida es va quedar sola, cada vegada més sola. Llavors es va anar tancant en si mateixa, no s'atrevia a parlar, ni a mirar als ulls dels altres. Anar a l'escola era horrible, però mai va dir res -els seus pares es van assabentar del bullying quan va publicar el seu treball i el vídeo que li acompa-. Ningú es va adonar, cap professor, i ella va sentir -recorda- que no existia.

Pesava tant la solitud que als onze anys va fer tot el possible per integrar-se en un grup, i llavors va començar l'assetjament grupal sobre ella, orquestrat per la líder i seguit a cegues per les altres. En aquesta etapa de pas de la infància i de l'adolescència, en què es pren consciència de la pròpia personalitat, la Carla assegura que no sabia qui era, ni què li agradava, ni què volia, però no sabia per què. "El grup inicia una pressió psicològica subtil que provoca una confusió a la víctima -escriu al seu treball-. Aquest és el primer pas que permetrà la inhabilitació del pensament propi de forma gradual. Després, amb comentaris sarcàstics s'intenta situar aquesta persona en una posició d'inferioritat ia continuació es la segueix sotmetent a maniobres hostils i degradants que la convertiran en un simple objecte fàcil de manipular ".

Les noies del grup quedaven, recorda, per orquestrar com anaven a humiliar-la. I Carla vivia en un món cada vegada més negre. Li van posar tota mena d'etiquetes, es considerava una nul·litat escolar, una noia problemàtica ... i com més s'humilia una persona, diu, més mal es deixa infligir. I llavors es fan coses que no s'haurien de fer, com un crit de desesperació ... Però ningú escoltava.

Per això, per a Carla el més important és trencar el silenci amb què un mateix s'ha envoltat, i tracta de fer-ho entendre amb el seu treball A la recerca de la pròpia identitat i especialment amb el vídeo El dolor silenciós. Trencar, sobretot, la por a expressar-se ia expressar que un, potser, és diferent als altres.

La protagonista d'aquesta història va començar a veure a poc a poc que les coses no quadraven, que gaudia més parlant amb altres persones que amb les del seu grup fins que un dia, quan s'acabava l'ensenyament secundari, algú li va preguntar què volia estudiar. Carla ni s'ho havia plantejat, pensava que com li deien que era inútil no podria fer el batxillerat, i li va cridar l'atenció no saber ni què volia, ni quines eren les seves habilitats. Va pensar que sí que podia estudiar, i va començar a obrir els ulls.

Amb el batxillerat va arribar un canvi de centre educatiu. Podia començar de nou, ningú la coneixia. Va començar a parlar, la relació amb els companys va ser bona i es va adonar del que li havia passat, que ningú abans li havia explicat el que era la paraula amistat. Pensava que en el seu grup estaven les seves amigues.

"Sóc l'objecte que algú va oblidar. Sóc el titella d'unes bruixes amargades", ha escrit Silay al seu diari recordant els anys de bullying. El treball de l'institut li va servir per estudiar científicament l'assetjament escolar i avui Silay Alkma és el pseudònim literari de Carla Herrero, una persona que diu que se sent en pau i que vol enviar missatges positius, d'ànim i de superació, en els molts circuits a la xarxa que en parlen i en els quals expressen el seu dolor els adolescents. Fer-ho amb la seva experiència personal, propera i de noia jove, i no ex càtedra. El problema existeix, però sembla, opina, que es comporta, que es deixa passar, i que són pocs els professors que es preocupen quan, recorda, pot acabar en suïcidi.

Els pares de Carla van saber al veure el vídeo. Mai no els va dir res, era una nena tancada que no deixava que s'acostessin i, moltes vegades somreia. "Sí, molts vam somriure per amagar el nostre dolor", diu. "Conec les llàgrimes, la soledat, les humiliacions, la bipolaritat, la psicosi ...", ha escrit Silay en recordar el dolor, però avui ha dit adéu a la solitud - "On vas? No em busquis" -. Arran de la difusió del seu treball i del vídeo, molts nois i noies s'han posat en contacte amb ella i han anat a veure-la per xerrar. Carla començarà la setmana que ve la carrera de Psicologia a la Universitat de Girona.

3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

si.