Feina dossier socials tema 8
1. Cerca informació sobre el que és el Sector Terciari i els seus serveis. T'has de centrar en cercar el sector a la UE, a Espanya i a les Illes Balears.
El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Els serveis es defineixen en la literatura econòmica tradicional com a "béns intangibles", i són el conjunt d'activitats que busquen respondre a una o més necessitats d'un client, i poden ser serveis públics, privats o mixtos. El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d'un productor alconsumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants,educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.
Des de la dècada del 1960, els països industrialitzats han experimentat un canvi substancial de llurs economies d'una concentració del sector primari o secundari cap a la concentració del sector terciari. Encara que la primera economia a seguir aquest camí va ser el Regne Unit, la velocitat amb què les altres economies han fet o estan fent aquesta transició cap al sector dels serveis (sovint coneguda com l'economia postindustrial), s'ha accelerat amb el temps.
En l'Actualitat, el sector terciari És El Que Té alcalde pesos Dins de l'Economia de la Unió Europea, Entre SEUS Activitats Destaquen:
el Comerç
els transports
el turisme
1. El comerç intracomunitari ha Estat sempre Una Prioritat Per La UE i es basa en l'existència f del Mercat Únic Que permet La Lliure circulació de mercaderies, capitals i Serveis. This situation ha fomentat la Competència estimulant la Qualitat i l'abaratiment dels béns i els Serveis. De fet, El Comerç intracomunitari repre Mas el 67% dels Intercanvis Comercials de la UE.
El Comerç Internacional o extracomunitari ha Crescut enormement Arribant a representar Una cinquena part de les IMPORTACIONS I EXPORTACIONS Mundials. La UE OCUPA L'Primer Lloc mundial per valor del seu comerç, És El Principal exportador del Món i El Segon Alcalde Importador. Els seus Principals Socis Comercials fill Estats Units i la Xina, ENCARA Manté Relacions Comercials amb multitud de countries.
La Política comercial exterior de la UE INCLOU UN aranzel (TAXA) Comú per als Productes Importats de Tercers Països i Acords de lliure comerç amb determinats estats. Però ,: més, la UE Manté Relacions Comercials amb països menys desenvolupats 01:00 Que el seu Creixement pretén contribuir Donant Un tracte preferencial 1 ELS SEUS Exportacions Que ja entren a la UE Lliures D'Impostos O Amb UNS Impostos reduïts. Com membre de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), La UE DEFENSA La liberalització Internacional del Comerç, és factible de, Què AQUEST ES Faci estafadors les Restriccions Menors Possibles. (Font: UE)
2. La UE Compte amb Una excel·lent Xarxa de transports. Mas de les Tres quartes contradictori del Transport de Passatgers i de Mercaderies Per Carretera Realitza si. Els ferrocarrils i el transport fluvial de han perdut Importància. El transport naval Segueix Mantenint Una gran Importància gràcies una cua Compta amb ports que estan Eurovegas Actius del Món de Com Els Ports de Rotterdam, Anvers, Hamburg, L'Havre i Amsterdam en l'Oceà Atlàntic i el de Marsella, Gènova, Barcelona i el Pireu al Mar Mediterrani. Per la seva banda, el transport aeri, Principalment de Passatgers, utilizació Grans Aeroports Entre Els Que Destaquen el de Londres, París i Frankfurt.
En l'Actualitat, La Política de la UE en matèria de transport Inclou:
- Un Programa Especial per unificar els Trams d'autopistes i autovies.
- Millorar La Ferroviària de color vermell amb el Pla General de Xarxa d'Alta Velocitat
- La Creació i Millora d'Infraestructures Portuàries.
- Millorar les infraestructures de les Regions Perifèriques per afavorir la seva integration.
- Reduir L'impacte mediambiental. (Font: UE)
3. El turisme és una altra de les Activitats Econòmiques mes importants d'Europa. Els estats membres fill Un gran focus emissor i receptor de Turistes un nivell Internacional. L'emissió de Turistes es Explica pel Elevat Nivell de vida dels ciutadans Europeus Que els permet alienant de recursos i Temps Suficient per Viatjar. Els Alemanys, Francesos i Anglesos fill els europeus Que Més Viatgen I Els seus Destinacions de Preferència es localitzen a les costes del Mar Mediterrani.
La recepció ¿de Turistes es Explica per La Bona vermella de transports, la Diversitat de Do Medi Físic Que Convida a conèixer-lo i gaudir-lo ja Una Riquesa de cultural d'Europa que No Només resideixen En els seus Museus o Edificis Històrics Sinó A El Caràcter afable i obert de seus gents.
Els Països Més Turístics, del tant per El Nombre de Turistes Com Pels Ingressos procedents del sector, fill França, Espanya i Itàlia ENCARA van Guanyant terreny els Països d'Europa central i oriental.
La Política de la UE RESPECTE al sector turístic INCLOU:
- Potenciar el turisme Com un Element d'Integració europea.
- Fomentar Noves Modalitats Turístiques Com el Turisme Rural.
- Millorar la Informació i Protecció del turista.
- Augmentar la Preparació del sector, d'millorant la Formació Professional.
- Potenciar el ÚS Sostenible dels Recursos Naturals i Protegir el Medi Ambient. (Font: UE)
Traductor de Google para empresas:Google Translator ToolkitTraductor de sitios webGlobal Market Finder
Serveis també del sector de Coma Conegut. Abasta Totes Aquelles Activitats Econòmiques destinades a proporcionar una Diferents Serveis Altres Sectors i a la societat.
Aquest sector és un dels Elements Que s'utilitzen per conèixer el Nivell de Desenvolupament de País de l'ONU. A Espanya hi ha hagut Una clara Evolució de la Importància Econòmica i Laboral of this sector, ASI HEM Passat de l'ONU el 30% d'un Intervinguts del Segle XX una Gairebé un 70% Que Aconsegueix En L'Actualitat. Dóna Treball de l'ONU un 68% de la població activa; ES L'Més Important dels Tres Sectors en l'Actualitat.
Aquest creixements Té Unes Causes:
La Perduda d'Importància en el sector primari i secundari: Perquè AQUESTS Han Crescut Més a poc a poc. També s'ha Produït ONU transvasament de la Població dels Altres Sectors Cap al de Serveis, A causa de la Mecanizacion i Modernització.
El Increment del Nivell de Vida de la Població Espanyola: Aquest Increment ha provocat Dues Coses:
TENIM majors rendes Econòmiques.
Augment del temps lliure, que s'ha omplert amb Activitats del sector Serveis.
L'extensió dels Serveis Públics: AQUESTS Serveis Arriben a la pràctica totalitat de la Població, És El que s'ha Anomenat L'Estat de Benestar. També ha incidit ONU Augment dels Serveis Administratius, Augment de l'Administració local, autonòmica, estatal i FINS I TOT de la UE.
Perduda d'Importància en les activitats productives: Sent que estan substituïdes per activitats de serveis.
Aquest Augment del Sector S'HA denominat terciarització de l'economia espanyola i implicacions El Grau de Desenvolupament dels Països.
Aquest sector Agrupa Activitats Molt Diferents, El Que ha provocat Que siguin Difícil de Classificar. Així Es Han Realitzat Diverses Classificacions:
Públiques: Que Tenen Objectius de Caràcter social.
Privades: Tenen Econòmics fines.
Una altra classification es fa SEGONS la Funció dels Serveis:
Servei de Distribució: Mouen o Posen en Contacte amb UNS Elements Altres (Transports, Comunicacions i Comerç)
Serveis d'oci i turisme: Dedicats a cobrir el temps lliure Co (turisme, espectacles, Mitjans de Comunicació, hostaleria, etc.)
Serveis Socials: caracteritzat per cobrir determinades s necessitat de la societat (educació, sanitat, Seguretat Ciutadana, Cultura)
Serveis Financers: Dedicats als Aspectes Econòmics. Moviments dels diners (bancs, societats de crèdit, La Borsa, les assegurances)
Serveis Personals: Relacionats amb determinades Necessitats dels individuals (neteja, gestió)
EL REPARTIMENT TERRITORIAL DELS SERVEIS.
HI HA Importants desequilibris Regionals; En ocasions percentage de Població en el sector de l'ONU alcalde this hi ha implicacions alcalde ONU Desenvolupament i Nivell de Vida En Aquesta regió.
En línies generals Aquest sector TÉ UNA Gran Importància en les Zones Costaneres del Mediterrani, on incideix sobretot les Activitats de Turisme i les relacionades amb Ell. Té també Importància Les Grans Ciutats Com Madrid i Barcelona, destacant els Servei d'Administració, Transports i Serveis A Empreses.
A la resta d'Espanya Aquest sector té Menys Importància per la major incidència de les Activitats agràries o agroindustrials.
ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS.
Els transports Tenen Funció Com el Desplaçament de Persones i Mercaderies de l'ONU Lloc A Altre. Els Elements Que PARTICIPEN En Aquesta Activitat fill: Les infraestructures Mòbils (A que ho desplaço), i Les xarxes de transport (per on ho desplaço).
Les xarxes de transport fill Importants per Diverses Raons:
Posen en contacte la Producció i el Consum
Articulen El Territori (relacionen les Zones Entre SI).
No Només permet els Contactes Econòmics també Sinó les Relacions Personals i Les Integracions Culturals.
ACTUALMENT La Xarxa de transports a Espanya TÉ UNA sèrie de característiques:
Tenen ONU Caràcter radial, Entorn de l'ONU nucli SITUAT a Madrid (terrestre i aèria). Perquè és el punt central de equidistant ia la resta de la península i Per Ser La Capital.
L'existència f de l'ONU Medi Físic Bastant desfavorable. Té Bastant Espanya altitud, molt muntanyós i amb molta pendent Zones amb, el que fa? Que sorgits Dificultats per establir xarxes de transport.
La Importància del transport terrestre Que a Espanya és majoritari (Tant en les Persones Com en Mercaderies) Estant en Segon Lloc, els transports marítims i aeri.
Descentralització de la gestió Sobre la Competència de Aquestes xarxes. L'Estat s'ha reservat Les Que Tenen Interès Nacional o Les Que Comuniquen les Comunitats, Deixant la resta a les Comunitats, Ajuntaments Diputacions i.
Desequilibri regional. ALGUNES ZONES Son Mas Completes de Mentre Que Altres deficitàries fill; El Que ha Dut 1 Que es potenciïn determinats eixos, MENTRE Que ALGUNES Regions de han Quedat En un pla Segon.
Fort impacte en l'espai natural. Els transports d'ungles necessiten infraestructures en del qual construcció es modifica considerablement el paisatge, Hi ha Que unir la Contaminació pel transport en general; Tant l'atmosfèrica Com acústica. Per Això en Els Últims anys s'ha incrementat el control de Mediambiental de Aquestes infraestructures (Pantalles acústiques, Catalitzadors).
Tipus de transport:
Transports Terrestres: desplacen Mercaderies o Població Sobre la superfície terrestre. Són els més importants del tant en mitjans Distàncies Curtes de Com. Es poden Classificar en:
Per Carretera: Mitjà de transport Que desplaça un Través d'Infraestructures fixes i amb elements Mòbils. Adquireix una Importància Començaments del Segle XX i en l'Actualitat és El Més Important en el transport de Passatgers i Mercaderies; sobretot en Distàncies Curtes i mitjans de comunicació i amb Mercaderies de poc pes (menys de 30 Tones). És El Més utilitzat Perquè Té L'avantatge f de la facility facilitat i accessibilitat de Desplaçament.
Destaca la xarxa de carreteres, TÉ UNA forma radial ONU de l'estafa Que el centre de nucli és Madrid. Es deu en part a la història, Adquireix this structure al segle XVIII, en si Potència en el XIX i és alcalde en la dictadura de Franco, Perquè s'intenta donar Importància d'una Centralitzat estat de l'ONU, this rede Es pot subdividir en tres Tipus de xarxes en Funció de qui la Controla:
Estatal o nacional: La gestiona l'estat Mitjançant el Ministeri de Foment, TÉ UNA extensió de la UNS 25.000 Quilòmetres i this Composta per Carreteres d'Interès Nacional, que Uneixen Importants nuclis de població i una Aquelles Que es Uneixen amb Altres països Europeus. This Composta per autopistes, autovies i carreteres Nacionals. Suporta les densitats alcalde de Trànsit i Les majors saturacions. S'han de l'ONUDI Altres eixos transversals Com el de la costa mediterrània, el de la Vall de l'Ebre i les de Andalucías (Rojas)
Autonòmica o de la Comunitat Autònoma: LA gestionen les Comunitats, fill Molt Més Que les extenses Anteriors, I Diferents Regions de Connecta, o Trams i ramals de les carreteres Nacionals. Generalment fill de només un carril en dos sentits, inferior a 9 metres (entre 7 i 9) i amb pitjor calçada de Qualitat, Perquè suporten Una densitat de Trànsit Menys (Verds)
Provincials o urbanes: les gestionen les diputacions o ajuntaments. Comuniquen comarques i nuclis de població. L'ample sense SUPERA els 7 metres, sense voral Tenir Solen, la Qualitat del paviment és deficient. Excepcions de fenc en Les Grans Ciutats (Madrid, València) on les altes densitats de Trànsit Porten a l'existència f De Millores Tècniques o Trucades Les carreteres de circumval·lació (Taronja).
A Pesar De this Àmplia Xarxa de Carreteres és inferior en extensió i en Qualitat a la mitjana de la Unió Europea, Per Això s'ha Creat el Pla General de Carreteres (93/08) al Que s'intenta Millora, condicionar Tota La Xarxa de carreteres. Aquest pla de Diversos Té Objectius:
Incrementar el número d'autovies i autopistes.
Reacondicionar les carreteres Nacionals.
Millorar les carreteres de Caràcter autonòmic i provincial.
Potenciació d'Altres eixos transversals (el del Cantàbric, la Ruta de la Plata i culminar la de la Mediterrània).
Aquest transport utilizació Elements Mòbils, Vehicles de Transport de Passatgers Que Són Privats (Turismes) i Els Públics o col·lectius (BLASA)
Transport ferroviari: Entre la Segona Meitat del segle XIX i la primera del segle XX, El Ferrocarril SER El Principal Mode de transport. CARACTERÍSTIQUES:
RENFE: absorbeix més del 90% del transport i TÉ UNA Estructura radial i arboriforme.
FEVE: Principalment es troba a La Zona Cantàbrica ENCARA TAMBIEN Pot Situar En altres Regions. El seu director Problema canviar el seu infrautilització.
AVE: Es inici amb l'obertura de la Línia Madrid-Sevilla en 1992.
Part de les Vies i dels Materials sí de s'han modernitzat, incrementant també la seva direction seguretat, Però SEUS de Vies Solen Ser mediocres. El Trànsit de Viatgers és rendible en les Vies de Rodalies Entre les residències PERIFERICAS I El Lloc De Treball, ÉS FA AL Transport de Mercaderies si Centre A Las Càrregues Pesades. Les vies Més equipades i amb Més Inversions Comuniquen les Zones Més modernitzades. Es Preveu Millorar el Tràfic de Mercaderies i La Nacional vermell.
Transport Marítim: Característiques:
Es divideix Entre els ports de l'Estat Que Són Els Ports Comercials i els de les comunitats autònomes fill Que Molt Més petits.
El Trànsit de Viatges és escàs; El de cabotatge es dedica al transport de petroli sobretot; El de Mercaderies Té Saló Gran Importància ES DESTINA A sobretot Transport de Carbó i Altres Minerals I de Productes Petrolífers.
Els Ports requereixen Millores Tècniques, this financing es Fes amb fons propis i de la Unió Europea.
Grans desequilibris Regionals a Equipaments i Inversions.
Transport fluvial: Es reduirà el port de Sevilla, al riu Guadalquivir; Dificultats contes de Com PRESENTA La Barra d'entrada, amb bancs de sorra, i Altres Trams de sedimentació excessiva.
Transport aeri: ha experimentat l'ONU Ràpid Desenvolupament, A causa al Creixement de la renda, a Els Canvis de l'Organització Espacial de l'Economia i al Desenvolupament dels Flights Internacionals. CARACTERÍSTIQUES:
La Xarxa d'Aeroports és àmplia ¿Bastant, Madrid-Barajas es Organitza Com aeroport principal d'aire Connexions Directes amb la resta d'Aeroports Nacionals i Principals de l'Estranger.
En Quant a l'transport de Passatgers és Bastant Competitiu amb la resta de transports, Però el de Mercaderies és escàs pel seu alt cost.
Desequilibris Perquè els Principals Aeroports es localitzen a les Grans Ciutats Més desenvolupades.
La UE HA liberalitzat les tarifes i Serveis Aeris els, this Mesura ha afectat les Grans Companyies Com Iberia.
LES ACTIVITATS COMERCIALS.
COMERÇ INTERIOR.
Són TOTES LES Activitats Que es Realitzen Dins País de l'ONU. ACTUALMENT this sofrint Una sèrie de canvis que es Produeixen en Diversos aspects of this comerç:
Els Canals de Distribució: forma per La que s'acosten els Productes als Consumidors. Traditionally existien Una gran quantitat de Intermediaris Entre els Productors Consumidors i Els episodis finals. ACTUALMENT ES ha Produït Una disminució de AQUESTS intermediaris, sobretot per l'entrada de les Grans Empreses Comercials. Els Petits Productors comercialitzen SEUS Productes dels "MER" i d'Aqui Es distribueixen els Mercats d'una destinació "Mercas", d'Aqui Es Distribueix uneixi els minoristes i per fi al Consumidor. Dels Mercats d'origen van a les Grans superfícies comercials Que Venen un finals- dels Consumidors
Hàbits de Consum: Es aquesta imposant Realitzar comprar de Grans Quantitats, AIXÒ VA unit una ONU Increment de la Demanda, també una ONU Increment del Poder adquisitiu de la gent i una Una Major capacitat de transport i emmagatzematge.
Les Formes de compres: traditionally Era La Venda directa Ara aquesta l'autoservei, les compres per Internet o el pagament electrònic.
En Aquest comerç també es produirà l'ONU Desequilibri regional Perquè les Activitats mercantils es Produeixen en les Grans àrees urbanes, en Les Zones Turístiques Perquè fenc Una Alcalde Població, majors Nivells de renda I Perquè Tenen Millors Comunicacions.
Podem distingir Tipus Diversos:
Comerç tradicional (botigues): fill Petites Botigues De Menys de 100 Metres Quadrats, d'Una Sola Línia Comercial, estafa nombroses Empreses Molt Petites Que agrupen unes Una gran quantitat de MÀ D'OBRA I Que Es Solen Situar ÉS Les Plantes Baixes dels Edificis. This sofrint Una crisi profunda en els últims anys, sobretot per la Competència de les Grans superfícies, per this reason Una gran part ha desaparegut. Els que es queden Tenen Que reconvertir, Que Passa Per a la Modernització, la Creació de cooperatives i societat, minoristes o l'Especialització de determinats productes-Marques.
Els Mercats ambulants (mercats ambulants): es Produeixen de forma periòdica un o Diversos Dies a la setmana o al mes. Estan Especialitzats en productes alimentaris, tèxtils o calçat, fill Que de Baixa Qualitat. AQUESTA HA-forma disminuït en Els últims anys ENCARA Moltes Ciutats Mín Manté Com a forma de Població de les Nacions Unides Atraure determinat dia de la setmana. Dins Aquest grup fenc Una variant: La Venda ambulant il·legal (top manta), que té molta importància en l'economia submergida i this Controlada per ajuntaments i Autoritats.
Autoserveis i Supermercats: Que superfícies van dels 100 metres dels 2.500. Es va caracteritzar per La Manca de Dependents Directes, Productes de fenc Organitzats Normalitzats I, I Feu el pagament en caixes. This forma permet Un Reducció de Costos, també dels Costos d'aprovisionament Perquè compren en Quantitats Grans. Tot AIXÒ els permet oferir preus A Els més baixos Que El comerç tradicional i competir de l'aire avantatge f. Es troba a Les Ciutats, àrees urbanes, zones turístiques; On absorbeixen la major part de les compres i vendes Que es Realitzen.
Hipermercats i Grans Magatzems: fill Les Formes Més Modernes del capitalisme comercial. Un hipermercat És Una gran superfície comercial (mes de 2500 metres), amb DIVERSES LÍNIES de Comercialització, Solen Tenir Més De 5.000 Productes Diferents i es situen en les Zones Perifèriques de les Grans Ciutats, molt a prop de Vies de Comunicació, Creixen en horitzontal.
Els grans magatzems estan organitzats en seccions en les que es comercialitzen Diferents Tipus de Mercaderies, fill de les Alcalde extensió Més De 5.000 metres I Tenen Una gran Varietat de referències. Es Solen Situar les Zones cèntriques de les Ciutats i ONU de l'estafa Creixement vertical. Aquestes Grans superfícies de han Augmentat seu Número a Els Últims Anys i ACTUALMENT fenc Una tendència f una concentrar-se en les àrees Comercials Integrades (Parc Oest)
Fires de Mostres: els situats en els Grans Recintes Firals i en les Grans Ciutats. Aquelles on són els Productors mostren SEUS Últimes novetats o produccions Que Són observades i estudiades per Possibles Compradors Que DESPRÉS adquiriran els Productes en fàbriques.
ACTUALMENT a El Comerç interiors DOS fenc Tendències: D'una Costat Una crisi i Una Reducció del comerç minorista i tradicional. Per altre Costat, es produeixen ONU Creixement de les Grans superfícies comercials.
Per Protegir El Petit comerç s'han de Desenvolupat Unes Polítiques Comercials:
S'han de l'incentivat la Modernització i Tecnificació de Comerços AQUESTS. Compta amb Ajudes per a protegir-lo.
S'ha incrementat la Cooperació i Associació dels Comerços Tradicionals.
S'ha incrementat Una Regulació d'horaris i de Dies d'obertura.
S'ha CREAT Una Legislació Que garanteixi Els Drets als Consumidors.
COMERÇ EXTERIOR.
Conjunt d'Intercanvis Comercials Que Realitza Un Amb El País Resta del Món (Importacions i Exportacions).
This activity comercial Apareix Regulada D'una Instrument comptable Que denominador balança comercial. This balança regularitza les Relacions Entre IMPORTACIONS I EXPORTACIONS, el saldo d'Espanya és deficitari.
Exportacions: Productes Agraris, automòbils, béns de quipo i Productes tèxtils I calçats.
Importacions: Productes Energètics, Industrials Químics, Electrònics i Productes d'Alta Tecnologia.
El Mercat Principal és espanyol és la UE, tres quartes contradictori dels Productes se'ls venem a Europa, i el 60% des del lloc de importem és d'Europa. Altres Mercats Secundaris fill EUA, l'OPEP, la Xina, l'Índia i l'Amèrica Llatina. De Tots AQUESTS Mercats, Espanya és deficitària, Menys de Llatinoamèrica.
This balança comercial negativa es Compensa Dins de la balança de pagaments, 1 Través de balances d'altres, sobretot la Balança de Serveis, de Fitxatges i de capital.
Les Tendències Actuals del comerç exterior es dirigeixen sobretot a una política lliurecanvista (Que reduir traves a la lliure circulation).
Això per als Productes espanyols Tenen ONU PERÍODE DE Temps per buscar Una alcaldessa Producció i competitivitat.
ELS ESPAIS TURÍSTICS.
El turisme És Una Activitat Econòmica Basada en el Desplaçament temporal, membre En un Període sense laboral, Culturals per: motius, recreatius o de plaer.
Hi ha Que Tenir en compte dos Tipus de Persones:
Turistes (Aquells que estan en el Lloc de destí Durant l'ONU Període posterior a 24h)
Excursionistes (estan al Lloc de destinació Menys de 24 hores)
ACTUALMENT EL turisme és de les Activitats Econòmiques mes importants. Espanya ÉS EL SEGON receptors de País de Turistes, també és El País Segon receptor de recursos econòmics del turisme, per el Que El turisme representa, més o menys de l'ONU el 15% de PIB espanyol i dóna Treball de prop del 18% de la població activa.
Factors del Desenvolupament Turístic:
Les Principals Regions Turístiques:
La crisi del turisme clàssic i Les Noves formes: L'Oferta Turística Espanyola va Dirigida un heterogeni Turisme de les Nacions Unides, la idea és captar el Major nombre de Turistes Possibles, paràgraf Això fenc Una oferta de turisme Dirigit a Una baixa CLASSE mitjans de comunicació, ONU de l'estafa adquisitiu Poder molt alt i allotjada de forma Massiva en Complexos hotelers. Aquesta oferta va permetre a Espanya escalar de forma molt ràpida és una Llocs Països turístics. Estós Turistes procedeixen Principalment d'Europa, un turisme this exterior Hi ha Que unir l'Increment de turisme interior, A partir dels Anos 70 va una millor Adquirir Importància. Es Dirigeix a Les Zones LITORALS, però, un partir dels Anys 80 Aquest turisme Sembla Arribar a SEUS gom, El Que Provoca Diverses Causes:
Pel Caràcter, ja que És Un turisme de Medi o Baix Poder adquisitiu, que comporta UNS reduïts: despeses turístiques.
Forta dependència dels Operadors turístics Estrangers, que es quedaven amb Una gran part dels diners invertits en el turisme.
Fort encariment dels preus En línia El nostre País, El Nivell de Vida s'ha incrementat considerablement, 1 Que Hi El Que La UNIR Fort estacionalitat del turisme i Una Reducció de la Qualitat dels Serveis oferts.
Fort Deteriorament Mediambiental de les Zones Turístiques.
Tot AIXÒ provoco Que Una part dels Turistes Que triaven Espanya, busquessin Altres Alternatives, sobretot, Tunísia, Egipte o Turquia.
This situation ha provocat la Necessitat de renovar l'oferta Turística Espanyola, adaptant-la a les Noves Demandes del turisme, this Reforma Té 4 Objectius:
Millora i Diversificació de l'oferta turística: Augmentar el nombre i la qualitat de les infraestructures dels Serveis prestats als Turistes, El Que implicacions despesa ONU alcalde, paràgraf Recuperar la Inversió s'ha intentat mantenir Una alcaldessa Ocupació de Aquestes Zones Durant Tot l'any , Buscant un Turisme Alternatiu Amb els jubilats, Reducció de Preus o oferint els Serveis Alternatius. També s'ha Buscat Noves Alternatives al sol i la platja, Com els Esports, Turisme cultural.
Dirigir el turisme una adquisitiu alcalde Poder de l'ONU, paràgraf Això és necessary Millorar la Qualitat dels Serveis, alcalde Una qualificacio de la Mà d'Obra I Modernizacion de les Infraestructures.
Disminuir la dependència de l'exterior, gira Creant Operadors Nacionals Que satisfacin la Demanda I Que capturin part de la Demanda exterior.
RESPECTAR L'Medi Ambient en els Espais Turístics, L'IMPORTANT És El País, Protegint La Riquesa paisatgística, sobretot, en les Zones Costaneres.
Tots AQUESTS cases de canvi ha provocat Que l'any 2005 Espanya es convertís a El País Segon receptor de Turistes amb mes de 55 molí, i també Que es Convert a El Segon País del Món a: ingressos procedents del turisme.
D'Tots els Turistes AQUESTS Principals Països fill: Reina Unit, Alemanya, França, Itàlia, Holanda i Bèlgica.
Els Problemes de turisme: el turisme És Una Activitat Econòmica amb Una forta estacionalitat i Amb Una irregulare Distribució Geogràfica. Aquest turisme ha Generat Una sèrie de Problemes a l'Economia, La Població i La Societat Espanyola. Aquestes es divideixen en: repercussions 4:
Demogràfiques: la major part del turisme és de costa, El Que ha provocat forts desequilibris Demogràfics, Així els Principals nuclis de han experimentat ONU demogràfic Fort Creixement ,: A més és molt més espectacular: En determinats períodes de l'Any, a l'estiu es produeixen ONU growth enorme de la `Població. Aquest growth: A més ha provocat Una Modificació de la població activa i del conjunt de la Població, també va unit a una ONU Desenvolupament Urbanístic Que En ocasions ha Generat Veritables conurbacions costaneres (continu urbà a la Costa).
Econòmiques: a Espanya Té Gran Importància Econòmica, en L'any 2005 el turisme va aportar gairebé el 16% de PIB, El Que va permetre Compensar el dèficit de la balança comercial i va donar Treball 1 25mill gairebé de personatges, de Aquí Que El turisme mar Molt important . Hi ha Que també: Afegir L'Impuls 1 altres activitats Com el transport, comerç, construcció; però, El turisme també té Saló inconvenients: la forta estacionalitat dels mesos d'estiu, que gèneres Una saturació, Abusos Econòmics, etc.
Mediambiental: els Turistes Busquen Zones amb Riqueses naturals o paisatgístiques; El Que ha provocat l'ONU afany constructor d'Crear Infraestructures, del tant en Zones Buides Com en aquest pobles Pesquers. Aquest afany és Tots Els Casos Modifica el paisatge natural, En ocasions s'ha construït en espais protegits. ACTUALMENT L'Estat ha intentat evitar L'impacte mediambiental de les Infraestructures Turístiques (PHN-Pla hidrològic Nacional). Un this Que hi ha problema: Afegir Un altre Generat per la Afluència Massiva de Turistes Que generen Grans Quantitats d'escombraries i aigües residuals; per evitar-les Comunitats de han Realitzat Una Política d'Inversió Per La Construcció d'Abocadors, depuradores i la neteja de AQUESTS Espais Turístics.
Socials: Té Elements Socials Positius:
Fomenta l'Intercanvi Cultural.
Permet Elevar El Nivell De Vida De Les Zones receptores.
Permet crear d'Infraestructures paràgraf La Població resident.
Té també UNS Costos socials (Impacte negatiu):
Pèrdua d'identitat cultural, de Aquestes Zones (Perquè ens Adaptem una l'Demanda del turisme)
Massificació i saturació: En determinats moments de l'Any.
Colonització Turística: Zones determinades esdevenen Espais Socials d'propis dels Països d'origen del turista.
ELS SERVEIS DE LLEURE. LES ACTIVITATS RECREATIVES I CULTURALS.
Activitats de lleure: destinades a satisfer la demanda de la Població Fora de la Demanda laboral. Creixement molt ONU Aquestes Activitats de han experimentat Important i és un dels índexs de Desenvolupament D'Una societat. tipus:
Descripció d'activitats recreatives I esportives: fill Aquelles relacionades amb l'oci individualitzat. Són Totes Aquelles relacionades amb el bricolatge, jardineria, manualitats. Les Esportives fill Aquelles Que enforteixen el Desenvolupament del Cos (poliesportius). Molt relacionat amb els esportius Estan Els espectacles esportius Massius Que es concentren en multes de setmana I Que ocupen Una gran part dels Mitjans de Comunicació i generen Grans Quantitats de Diners.
Activitats Culturals: Aquelles relacionades amb la Cultura, el Coneixement, etc. Abasten Una gran Varietat Des ho individu (premsa, música) Fins a les col·lectives en els espectacles Culturals (Teatre, cinema, concerts). Estós espectacles de han Augmentat El Nombre de Persones en Els últims anys, Però però, el fill deficitaris: Per això depenen d'Ajudes Públiques o Privades.
ELS SERVEIS SOCIALS.
Aquelles Activitats Que Tenen Com Objectiu principal d'EL cobrir les Necessitats Públiques de la Població. També abasten una quantitat enorme (neteja, enllumenat, Seguretat).
Les fill més importants:
Sanitat: Abasta Aquelles Descripció d'activitats dirigides al Cura de la Salut de la Població. Són La medicina, la infermeria, farmàcia, etc. ACTUALMENT AQUESTS Serveis Arriben a la practical totalitat de la Població, del tant per la xarxa pública de Com per La Privada.
ACTUALMENT La sanitat es dedica a la prevention, Detenció I curació dels individuals. La sanitat espanyola ES Troba més o menys Com la resta de països europeus.
Educació: servei Essencial Perquè Garanteix la Igualtat de Tots Ciutadans accedir a aquest determinats Nivells Culturals, i així Tenir les mateixes oportunitats. ACTUALMENT L'Estat i institucions públiques garanteixen l'Accés a la Formació Entre Nens compresos Entre 5 i 16 anys. En aquests Nivells L'escolarització és del 100%. No obstant això, en els nivells postobligatoris Menors (batxillerat) fill molt, AMB UN 78%; en els nivells d'FP ES Troba Entre el 16% i els Nivells universitaris se situen En un 40%.
L'Educació en Els Últims anys s'ha Produït Una disminució en El Nombre d'alumnes Perquè fenc Una baixa natalitat. No obstant això, en els últims anys, s'ha produït Una Recuperació en els nivells bàsics i de Desenvolupament CAUSA a la Immigració. Un dels Problemes de l'Educació és el Fracàs i Per Això s'ha intentat reformar la llei de l'Educació.
Traductor de Google para empresas:Google Translator ToolkitTraductor de sitios webGlobal Market Finder
L'economia de les Illes Balears està CENTRADA sevamajoria al turisme i la construcció.
El Producte interior brut (PIB) per habitant de les Illes Balears, l'any 2010, VA SER de 24.672 euros, situant-se per sobre de la Mitjana del PIB d'Espanya Que Va Ser de 23.063 €
| Sectors econòmics |
|---|
| Hipòtesi dels tres sectors |
| Sector primari: matèries primeres Sector secundari: extracció i transformació Sector terciari: serveis |
| Sectors addicionals |
| Sector quaternari: coneixement i innovació |
| Sectors en funció de la propietat |
| Sector públic · Sector privat · Tercer sector |
